|
Com va el síndrome post-colònies? Nostàlgics? Segur que sí perquè han estat unes colònies fantàstiques!=) I és que han estat moltes les vivències d'aquesta estada d'11 dies a Can Font; una casa maravellosa amb uns exteriors al·lucinants! Ha hagut moments per esclatar de riure, per somriure, per cantar, per cridar i simplement per passar-nos-ho d'allò més bé! Qui ens anava a dir que coneixeríem la tribu dels nazari? Que ens acollirien com si fossim un dels seus i que ens presentarien al vigilant i al coneixedor del bosc, el Gran Ancià, el que ens va mostrar en tot moment quin era el millor camí a seguir? Com sinó haguessim aconseguit vèncer la tribu enemiga dels Synama en plena guerra de fang? I descobrir qui havia emmenzinat en Pankawanka? Ah! No ens oblidem de la Lucimisi i la Clayòbeda, les grans coneixedores de la dança de la tribu: waka waka eh eh! No hem d'oblidar, però, que a les colònies hi havia un món paral·lel, tot i que poc terrenal, ja que els xurigaires estaven immersos ni més ni menys que en el món dels somnis. I és que es van fer un fart de somiar: "cada dia, un nou somni..."! Que si les agulles del rellotge giraven al revés, que si anaven tot un dia amb pijama o que coneixien una tribu africana... Però que m'en dieu de viure una nit nadalenca: "el 25 de juliol, fum, fum, fum!"? Turrons, neules, caga-tió, loteria... i un gran karaoke! No hi va faltar de res! I és que... és física o química!^^ Amb tot això va haver moments per a tot: estones de piscina on tots els nens es conxorxaven contra els monis i on també havia càmera per fer fotos sota l'aigua! I què me'n dieu de la ruta? Heu de reconèixer que tot i el cansanci del moment... la recompensa val la pena, ja que passar una nit al ras amb els amics i està immers dins d'aquells paisatges no té preu! Per moltes pujades que hi hagués... jejeje. Tampoc heu d'oblidar que vàreu presenciar un MORTiversari! Després no havia qui ens traiés del cap aquella cançoneta: "sota el cotxe hi ha una nina que repica els cascabells...", oi? Tot i que va haver més d'un que no es va atreviar a entrar... però no us preocupeu que la por és sana!=) També serà inolvidable per tots nosaltres l'última nit! Què guapos i guapes que estàveu! Follow the lider, Saturday night i Papa Americano van ser algunes de les melodies a les que li vam posar moviment! Però ningú negarà que la cançó estrella de la nit va ser: "You touch my tralalá!". Si sentim aquesta cançó a partir d'ara de ben segur que ens vindrà inevitablement al cap la representació del Iago o l'Andreu!=) Per cert! L'equip de monis us volem felicitar a tots per la súper representació davant pares! Els vam deixar ben bocabadats! Què us sembla si obrim una escola de dansa?^^ Per acabar... ressaltar l'activitat més repetida durant aquests 11 dies: fer polseres! Qui va diguer guanyar el rànking amb el canell amb més polseres? mmm... a l'octubre ho descobrim! Perquè recordeu que un nou curs d'esplai comença! Ple de tradicions, d'activitats i cares noves... quines ganes! Però primer... a descansar i a gaudir de l'estiuet que ens ho tenim tots ben merescut! Així que ja sabeu... "Olelé, olalá, un estiu amb l'esplai... és el millor que hi ha!"=P Bon estiu famílies! Esperem que vingueu amb les piles ben carregades ja que ens espera un curs de vertigen! Una abraçada Equip de monitors
|