De grans a petits i de petits a grans ha estat un bon punt final del que ha estat un esplèndid curs d'esplai!

El grup més gran, els nostres Esparverots, van voler celebrar-ho fent un dinar tots plegats. Però no un dinar qualsevol... sinó un dinar de colors! On cadascú havia de tunejar-se amb una tonalitat que no fos fàcil, és a dir, que no fos ni negre ni blau! Després de dinar i d'estar fent estona lliure pels locals buits, va començar una tarda d'esplai prometedora: cocktelera en mà i... A FER CÒCKETLS! Sense alcohol és clar...! Després de varis experiments... en van sortir de boníssims! Acte seguit vam voler fer l'avaluació del curs mentre berenavem! Valoració? Positiva!=)

Amb tot això que estaven fent els Xurigaires? Doncs van començar escollint ells mateixos el joc. A que no ho endevineu? Fútbol! Si és que són la mar d'originals ells!=) Però tampoc va faltar temps per al bàsquet CAOtic! Un cop a locals, van improvitzar una taula de ping-pong i comença el torneig de dobles! Guanyadores? Anna Chopo i Helena Pedró! Quines cracks! Després d'això van sorgir altres jocs com el llop! Crec que es notava bastant qui era el malo malíssimo... se'us veu el llautó!

Als Astors estaven en un món totalment diferent... podríem dir que van viatjar des de deserts ben càlids, fins a selves tropicals, passant per la savanna i oceans! No ho endivineu? Sí, senyor! Van fer un passeig pel Zoològic de Barcelona! És un d'aquells llocs que encara que hagis anat altres cops... sempre hi ha algun que altre animal que et sorprèn! Però ves per on sembla que als nostres Astorets de la muntanya els hi va entusiasmar més el parc! Tot i que ningú pot negar que aquells pneumàtics que donaven voltes va fer marejar a més d'un!

Però... i els nostres peques? I els Orenetes/Pica-soques? Sembla ser que van viatjar menys lluny que els Astors... ja que tocaven de peus a terra al món Gaudí! Rajoletes de colorins per totes parts... un drac que en comptes de treure foc treu aigua per la boca... ho endivienu? Doncs sí! Van anar ni més ni menys que al Parc Güell de Barcelona! Quina manera més guai d'acabar el curs no, nois? A ells tampoc els hi va faltar el partidet de fútbol d'entre altres jocs! Si és que podrem formar plantilla d'aquí poc!=)

Què ens falta per acabar el curs? Ja ho sabeu! El pròxim dissabte tenim cita a un lloc ben xulo! Sorpresa sorpresa! Només us avancem que és ben divers: des d'aigua, fins a gespa fins a sorra! Allà s'hi troba de tot! 

I l'altre cap de setmana... l'esperat sopar de final de curs! No us perdeu el programa de televisió MIRA QUI CANTA ja que vosaltres en sereu els principals concursants! I per acabar... el ja mític ball del fanalet!=)

Una abraçada ben forta! 

A LA PARRÒQUIA DE SANT MEDIR S'HI VAN FUNDAR EL 1964 LES COMISSIONS OBRERES (CCOO)?

A més, la mateixa Parròquia, 12 anys després, va viure la reconstitució de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

A l'apartat de "Documents" d'aquesta web, i concretament dins del subapartat "Altres documents", hi teniu penjat l'edició de l'article que es va publicar a la revista històrica SÀPIENS aquest juny de 2010.

Allà hi teniu tot explicat amb pèls i senyals! Potser la majoria ja en tenieu nocions, però creiem que, encara que sigui per refrescar la memòria, és molt interessant tornar-se a submergir per uns instants en aquesta història comunitària! I més si la trepitgem cada dissabte!=)

Ja ens direu què tal us ha semblat famílies!

Quin cap de setmana nois! Tot va començar com una excursió normal, davant del plafó de metro de l’estació de Sants. Pocs nens, segurament pensant que el temps no acompanyaria...tot i fer un sol radiant! Això si, l’excursió tirà endavant!
Una vegada tots al tren, i amb risc de no confondre’l amb un multitudinari AcampaSants (gairebé tot el tren eren esplais!), vam esmorzar. El sol brillava mentre caminàvem fins el terreny d’acampada (en realitat va ser un passeig molt curt...res de cansar-se ù.ú). Un cop allà, el passeig ens havia obert la gana, per tant vam decidir dinar. I aquí la vam liar! El cel començà a tapar-se...uns núvols negres començaren a aparèixer i vam percebre gotes de pluja sobre nostre. Ja us ho podeu imaginar, tots corrent per anar a muntar tendes el mes ràpid possible i poder-nos aixoplugar! Necessitàvem coordinació màxima! Tu porta els pals cap aquí, ara clavem les piquetes, compte no es mulli la tenda...i voilà! Tendes muntades sota la pressió de gotes de pluja de la mida d’una nou! Una vegada va passar la tempesta, tornà a sortir el sol...i amb ell, aparegué tot de fang al voltant de les tendes...  Però això, nois, no impedí que féssim les activitats! I tant que no!
Vam posar en marxa un taller de passafoulards, on amb cuir, fil i una mica de gràcia podíem aconseguir un bonic estri per subjectar el nostre foulard =) Està clar però, que algú ens tenia molta enveja...perquè tot just al mig de l’activitat començà a ploure altra vegada a bots i barrals! Correm, correm cap a les tendes! Semblava el joc de fet i amagar!
Altra vegada, com els cargols, vam sortir després de la pluja a fer uns quants jocs...sabeu jugar al Bartolo? I al Tomatito? I sabeu de què va el Psicòleg? Doncs els tres equivalen a rialles assegurades!

-Però monis escolteu...que jo tinc gana!
-Ostres es veritat! Va home anem a sopar, que avui ens espera tot això que hem portat: xoriço, llonganissa, fuet, formatge, pernil dolç, pernil salat, botifarra blanca...n’hi ha per a tothom!

Llavors, el sol que ens havia acompanyat intermitentment durant el dia, s’acomiadà per donar pas a la foscor, sinònim de...joc de nit! Vols saber qui és el teu amic ideal? Doncs aprofita el Doctor Love! Vols aprendre tècniques navals? Doncs aprèn a jugar al submarí!

Ara sí, tocava marxar a dormir, tot i fer un fred de cal Déu...el cansament va poder amb tots nosaltres!
Diria jo que ens vam llevar tots amb un somriure radiant en veure aquell sol espectacular! Que ens portaria aquell matí assolellat? Doncs una gimcana! Cantar amb colacao a la boca, endevinar les pel•lícules, fer riure un monitor, endevinar què ens han posat a la boca amb els ulls tapats...vaja, diversió assegurada!

Però, tot té una fi, i ja era hora de recollir tendes i acomiadar-nos d’aquest sol traïdor que ara que marxàvem es posava a lluir ¬¬. Però compte! Que més d’un ha tornat moreno i tot!
I així, xino-xano, vam tornar cap a casa, amb el record d’un cap de setmana mulladet i enfangat, però sobretot havent passat bons moments =)

D’aquesta manera, ens acomiadem de les excursions....però només per aquest any eh? Que l’any que ve ens n’esperen moltes més!

Esperem que passeu un bon pont. Recordeu que aquest dissabte no hi ha esplai.