|
Quin cap de setmana nois! Tot va començar com una excursió normal, davant del plafó de metro de l’estació de Sants. Pocs nens, segurament pensant que el temps no acompanyaria...tot i fer un sol radiant! Això si, l’excursió tirà endavant!
Una vegada tots al tren, i amb risc de no confondre’l amb un multitudinari AcampaSants (gairebé tot el tren eren esplais!), vam esmorzar. El sol brillava mentre caminàvem fins el terreny d’acampada (en realitat va ser un passeig molt curt...res de cansar-se ù.ú). Un cop allà, el passeig ens havia obert la gana, per tant vam decidir dinar. I aquí la vam liar! El cel començà a tapar-se...uns núvols negres començaren a aparèixer i vam percebre gotes de pluja sobre nostre. Ja us ho podeu imaginar, tots corrent per anar a muntar tendes el mes ràpid possible i poder-nos aixoplugar! Necessitàvem coordinació màxima! Tu porta els pals cap aquí, ara clavem les piquetes, compte no es mulli la tenda...i voilà! Tendes muntades sota la pressió de gotes de pluja de la mida d’una nou! Una vegada va passar la tempesta, tornà a sortir el sol...i amb ell, aparegué tot de fang al voltant de les tendes... Però això, nois, no impedí que féssim les activitats! I tant que no! 
Vam posar en marxa un taller de passafoulards, on amb cuir, fil i una mica de gràcia podíem aconseguir un bonic estri per subjectar el nostre foulard =) Està clar però, que algú ens tenia molta enveja...perquè tot just al mig de l’activitat començà a ploure altra vegada a bots i barrals! Correm, correm cap a les tendes! Semblava el joc de fet i amagar!
Altra vegada, com els cargols, vam sortir després de la pluja a fer uns quants jocs...sabeu jugar al Bartolo? I al Tomatito? I sabeu de què va el Psicòleg? Doncs els tres equivalen a rialles assegurades!
-Però monis escolteu...que jo tinc gana!
-Ostres es veritat! Va home anem a sopar, que avui ens espera tot això que hem portat: xoriço, llonganissa, fuet, formatge, pernil dolç, pernil salat, botifarra blanca...n’hi ha per a tothom!
Llavors, el sol que ens havia acompanyat intermitentment durant el dia, s’acomiadà per donar pas a la foscor, sinònim de...joc de nit! Vols saber qui és el teu amic ideal? Doncs aprofita el Doctor Love! Vols aprendre tècniques navals? Doncs aprèn a jugar al submarí!
Ara sí, tocava marxar a dormir, tot i fer un fred de cal Déu...el cansament va poder amb tots nosaltres!
Diria jo que ens vam llevar tots amb un somriure radiant en veure aquell sol espectacular! Que ens portaria aquell matí assolellat? Doncs una gimcana! Cantar amb colacao a la boca, endevinar les pel•lícules, fer riure un monitor, endevinar què ens han posat a la boca amb els ulls tapats...vaja, diversió assegurada!

Però, tot té una fi, i ja era hora de recollir tendes i acomiadar-nos d’aquest sol traïdor que ara que marxàvem es posava a lluir ¬¬. Però compte! Que més d’un ha tornat moreno i tot!
I així, xino-xano, vam tornar cap a casa, amb el record d’un cap de setmana mulladet i enfangat, però sobretot havent passat bons moments =)
D’aquesta manera, ens acomiadem de les excursions....però només per aquest any eh? Que l’any que ve ens n’esperen moltes més!
Esperem que passeu un bon pont. Recordeu que aquest dissabte no hi ha esplai.
|